Comunitat Andina Bolívia Colòmbia Equador Perú

La Comunitat Andina:

La Comunitat Andina, és una comunitat integrada per Bolívia, Colòmbia, l'Equador i el Perú per tal d'accelerar el desenvolupament mitjançant la integració andina, sud-americana i llatinoamericana.

Països observadors: Espanya, Marroc
Països associats: Xile, Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai

La Comunitat Andina, té una població de 96,9 milions d'habitants, una superfície de 3.798.000 quilòmetres quadrats i un PIB de 407,9 mil milions de dòlars. La Comunitat Andina registra creixement en el seu PIB per sis anys consecutius, per efectes de la crisi mundial.

Les relacions externes de la Comunitat Andina donen prioritat a la integració llatinoamericana i s'estenen cap a l'Europa, la Xina, Rússia i l'Índia a través de diverses mecanismes de diàleg i la cooperació en temes d'interès comú en lo social, ambiental, polític i econòmic.

La Comunitat Andina està negociant amb la Unió Europea un acord d'Associació amb tres pilars: cooperació, el Diàleg polític i el comerç exterior.

El comerç exterior entre la Comunitat Andina (Bolívia, Colòmbia, l'Equador i el Perú) i el MERCOSUR va assolir els 16.430 milions de dòlars, que representa un augment del 27 per cent pel que fa al comerç exterior de l'any anterior (12 923 milions de dòlars)

El comerç internacional presenta un comportament creixent, passant de registrar 2 565 milions de dòlars l'any 1999, a 16 430 milions de dòlars, amb una taxa acumulada mitjana anual de 23 per cent durant els últims deu anys.

Les importacions de la Comunitat Andina, provinents del MERCOSUR, van assolir els 10 844 milions de dòlars

El retorn de Xile a la Comunitat Andina en qualitat d'estat membre associat, el 20 de setembre del 2006, ha estat un dels esdeveniments de més gran transcendència per al procés d'integració.

El comerç exterior entre la Comunitat Andina i Xile va assolir els 7 134 milions de dòlars, que representa un augment del 43 per cent pel que fa al comerç exterior de l'any anterior (5 003 milions de dòlars)

La Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) cerca aconseguir el desenvolupament d'un espai integrat en el polític, social, cultural, econòmic, financer, ambiental i en la infraestructura. Es pretén que la seva construcció es faci a partir dels èxits i avenços del MERCOSUR i la Comunitat Andina, i de l'experiència de Xile, Guyana i Surinam.

La Comunitat Andina té el propòsit d'aprofundir i consolidar les seves relacions amb Mèxic i amb el Sistema d'Integració Centreamericana (SICA), amb vista a propiciar la integració llatinoamericana. L'intercanvi comercial entre la Comunitat Andina i Mèxic va assolir els 6 088 milions de dòlars, que representa un augment del 13 per cent pel que fa al comerç exterior de l'any anterior (5 368 milions de dòlars)

Un dels objectius de la Comunitat Andina és enfortir la seva relació amb el Fòrum de cooperació econòmica de l'Àsia-Pacífic (APEC); i, estrènyer les relacions comercials, econòmiques, socials i culturals amb els països de l'Àsia, en particular amb la República Popular Xina, la Federació de Rússia i la República de l'Índia.

Les exportacions andines a l'Índia van totalitzar 313 milions de dòlars, xifra inferior en 23 per cent a la registrada l'any anterior. El comerç exterior entre la Comunitat Andina i l'Índia va assolir els 1 491 milions de dòlars, que representa un augment del 21 per cent pel que fa al comerç exterior de l'any anterior (1 229 milions de dòlars).

El comerç exterior entre la Comunitat Andina i la Xina va assolir els 14 882 milions de dòlars, que representa un augment del 29 per cent pel que fa al comerç exterior de l'any anterior (11 558 milions de dòlars). Les exportacions andines a la Xina van totalitzar 4 692 milions de dòlars, xifra superior el 19 per cent a la registrada l'any anterior.

Els Estats Units és el principal soci comercial dels països membres de la Comunitat Andina. El 41 per cent dels exportacions de la Comunitat Andina es van destinar als Estats Units i el 26 per cent dels seves importacions es van originar en aquest mercat. Les relacions dels Estats Units i els països andins comprenen, a més de l'àmbit comercial, la cooperació i el diàleg polític.

La Comunitat Andina aspira enfortir els seus vincles amb Institucions i organismes internacionals i regionals, tals com les NU, la Conferència de les Nacions Unides sobre comerç i Desenvolupament, la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib, l'Organització d'Estats americans, l'OMC, l'Associació Llatinoamericana d'Integració (ALADI), i el Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carib, entre altres.

El Sistema Andí d'Integració és el conjunt d'òrgans i les institucions de la Comunitat Andina que té com a finalitat permetre una coordinació efectiva entre si per aprofundir la integració subregional andina, promoure la seva projecció externa i enrobustir les accions relacionades amb el procés d'integració.

Duanes en la Comunitat Andina.

La Comunitat Andina té una sèrie d'instruments duaners que faciliten les transaccions comercials dels seus països membres. Entre ells, figuren la Nomenclatura Comuna Nandina (Decisió 653), les normes sobre Valoració Duanera (Decisió 571), Trànsit Duaner Comunitari (Decisió 617), Harmonització de Règims Duaners (Decisió 671), Document Únic Duaner (Decisió 670), l'Assistència Mútua i la cooperació entre les Administracions Duaneres dels països membres de la Comunitat Andina (Decisió 478), l'Aranzel Integrat Andí (ARIAN) (Decisió 657), el Programa Andí de Formació Duanera (Decisió 573) i el Règim Andí sobre Control Duaner (Decisió 574).

Un dels instruments harmonitzats de comerç exterior més importants que disposa la Comunitat Andina és la Nomenclatura Comuna NANDINA, basada al sistema Harmonitzat de Designació i Codificació de mercaderies (Sistema Harmonitzat) del Consell de Cooperació Duanera.

La norma de Valoració Duanera permet als països comptar amb una mateixa base imposable per a l'aplicació dels gravàmens aranzelaris als productes importats.

La Comunitat Andina compta amb un Règim Comú d'inversions (Decisió 291) que garanteix un tractament igualitari i no discriminatori als inversionistes estrangers i atorga als països Membres la llibertat de definir les seves polítiques d'inversió a través dels seves respectives legislacions nacionals.

Les Empreses multinacionals andines (Decisió 292) es defineixen com aquelles en les quals almenys el 60% de la capital social pertany a inversionistes de dos o més països de la Comunitat Andina.

Corporació andina de Foment.

És una institució financera multilateral, que presta múltiples serveis bancaris a clients dels sectors públic i privat dels seus països accionistes, mitjançant l'eficient mobilització de recursos financers des dels mercats internacionals cap a Amèrica Llatina. La Institució està compromesa amb el desenvolupament sostenible i la integració regional, pilars de la seva missió.

Amb seu a Caracas, Veneçuela, inicia activitats el 1970, i té oficines a Buenos Aires, la Pau, Brasília, Bogotà, Quito, Madrid, el Panamà i Lima. Els seus accionistes són: L'Argentina, Bolívia, el Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador, Espanya, Jamaica, Mèxic, Panamà, el Paraguai, Perú, la República Dominicana, Trinitat i Tobago, Uruguai, Veneçuela i 14 bancs privats de la regió.

(c) EENI Global Business School (Escola de Negocis, 1995-2024)

No fem servir cookies
Tornar a l'inici de la pàgina