|
|
|
Contingut:
- Introducció
- Anàlisis dels Incoterms
- Grup E: EXW
- Grup F: FAS FCA FOB
- Grup C: CFR CIF CPT CIP
- Grup D: DONIS DEQ DDU DDP DAF
- Com s’utilitzen?
Objectius:
- Entendre la importància dels Incoterms en les operacions d’exportació i importació.
- Saber calcular els preus en funció dels Incoterms
- Conèixer el risc, el cost i els tràmits necessaris en funció del Incoterm seleccionat.
Resum: Els Incoterms són unes regles internacionals pera la interpretació dels termes comercials fixats per la Cambra de Comerç
Internacional. La paraula INCOTERM ve de la contracció de l’anglès de:
INTERNATIONAL COMERCIAL TERMs.
Quan es realitzen transaccions comercials internacionals un dels aspectes
que cal definir és el lloc on es lliuraran les mercaderies. Aquest lloc,
pactat prèviament entre l'exportador i l'importador, ha de quedar reflectit
en el contracte de compravenda internacional. Per reflectir com es lliuraran
les mercaderies el contracte es podria fer de dues formes: definint al més
exactament possible el lloc de lliurament, qui es fa càrrec del transport
fins a aquest lloc, qui assumeix el risc, qui haurà de realitzar els tràmits
d’importació i/o exportació, etc. i a més, en diferents idiomes, o
utilitzant els INCOTERMS.
GRUP SORTIDA E
EXW: A Fàbrica (Ex Work)
GRUP F. Sense pagament transport principal
FCA: Franc transportista (Free Carrier)
FAS: Franc al costat del vaixell (Free Alongside Ship)
FOB: Franc a bord del vaixell (Free On Board)
GRUP C. Amb pagament transport principal
CFR: Cost i noli (Cost And Freight)
CIF: Cost, assegurança i noli (Cost Insurance Freight)
CPT: Transport pagat fins a (Carriage Paid To)
CIP: Transport i assegurança pagats fins a (Carriage And Insurance Paid)
GRUP ARRIBADA D. Entrega en destinació
DAF: Entregada en frontera (Delivered At Frontier)
DES: Entregada sobre vaixell (Delivered Ex Ship)
DEQ: Entregada als molls (Delivered Ex Quay)
DDU: Entregada sense pagar drets (Delivered Duty Unpaid)
DDP: Entregada drets pagats (Delivered Duty Paid)

ELS INCOTERMS REGULEN:
- La distribució de documents.
- Les condicions de lliurament de la mercaderia.
- La distribució de costos de l’operació.
- La distribució de riscos de l’operació.
PERÒ NO REGULEN:
- La legislació aplicable als punts no reflectits en els Incoterms.
- La forma de pagament de l’operació.
Per reflectir com es farà l’entrega de les mercaderies, el contracte es podria fer de dues formes:
a) definint el més exactament possible el lloc d’entrega i qui es farà càrrec del transport fins aquest lloc, qui suportarà el risc, qui ha de realitzar els tràmits d'importació i/o d'exportació, etc.
B) FENT SERVIR ELS INCOTERMS
L’objectiu dels Incoterms és establir uns criteris definits sobre:
- La distribució de despeses
- La transmissió del risc
- Així com crear un conjunt de regles internacionals per a la interpretació dels termes més utilitzats en comerç internacional.
D’aquesta manera es poden evitar les dificultats derivades de les diferents interpretacions sobre aquests terminis que en cada país
se’ls pugui atorgar, o en tot cas, reduir les possibilitats d’aquesta interpretació, tot creant un marc jurídic més segur.
En total hi ha 13 Incoterms. Cadascun d’ells defineix clarament les obligacions de
l’exportador i de l’importador, el lliurament del material, la responsabilitat del risc de la mercaderia durant el transport, la distribució dels costos associats a
l’exportació i la documentació necessària.
LLIURAMENT.
Moment de l’obligació d’entrega de la mercaderia.
RISC. Qui suporta els riscs: robatori, pèrdua, deteriorament, etc.
DESPESES. Qui suporta les despeses, principalment de transport i d’assegurança.
DOCUMENTS. Qui s’encarrega dels documents, tràmits duaners, etc.
Pot estudiar-lo en:
.
Resum en:
|